[4155,2]
Ἕστηκεν i. e. ἐστίν. Odyss. ρ. 439.
περὶ κακὰ πάντοϑεν ἔστη.
*
Chariton L. 3 c. 5. p. 51. 10. τότε γὰρ ἔτι χειμὼν ἑστήκει
*
, ubi vid.
Dorvillium, qui ostendit hoc
ve saepe pro εἰμί cum emphasi adhiberi, ut stare apud Latinos p. 303. Sic Horat. L. 2. od. 9. 5. Nec stat glacies iners Menses per omnes.
*
Cfr. ibi
Mitscherlich (interprete ossia
commentatore di Orazio). {{Liebel, loc.
cit. qui sopra.}}